dilluns, 29 d’octubre del 2012

Ara mateix: Miquel Martí i Pol

Mentre treballe, m'acompanya la música. Us la regale!



Ara mateix 
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

            Miquel Martí i Pol

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Poesia en xarxa: Miquel Català

La xarxa i les tecnologies estan canviant moltes coses, ja ho sabeu: la manera de generar i compartir el coneixement, el temps lliure, les relacions. Algunes persones opinen que massa canvis, d'altres que és perillós, que  és això o allò.
Del que opine jo no cal parlar -ne, de sobres ho sabeu.
I hui vull compartir des d'ací una bona notícia:  un dels poetes de la xarxa que ja us vaig presentar fa temps, Miquel Català,  presentarà el seu primer llibre de poemes "en paper". I com que considere que és ben important compartir les coses bones, transcric ací la seua invitació


CARTA DE CONVIT


PRESENTACIÓ DE “POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA”

divendres,  9 de nov. 2012, 20 hores

Sala la Cotonera, Alzira


"Benvolgudes amigues, benvolguts amics,

Després de molt de temps de pensament i escriptura en la intimitat, vaig decidir començar a fer pública la meua poesia, a internet, primer al facebook, i després la vaig anar recopilant en un bloc. Animat per amigues i amics, finalment vaig decidir que la cosa valia la pena. I després em feren l'oferta des de l'Editorial Germania, d'Alzira, de passar a la publicació en paper. 

Bé, anem a veure que tal va aquesta aventura. Sembla que si no publiques en paper no ets un poeta de veritat. Per altra banda, jo mai me n'he considerat. Això sols ho dirà el temps i els lectors. Pense que la glòria de l'Olimp està reservada per a quatre elegits. Són ells els que passaran a la història de la literatura.

Malgrat això que dic, a mi em fa feliç escriure. I si a vosaltres també us hi fa llegir-me, doncs tots contents."


Els seus poemes els podeu trobar també al seu blog, Lletres en xarxa. Ara us deixe un dels seus poemes.


SÓC LA TEUA TRISTESA
a l'estil de la Marçal

brinde per la profunda solitud
de l'home nu

sóc la teua pluja
sóc la teua tristesa

brinde per una absència
que m'acarona

sóc el teu amant
sóc la teua illa

brinde per un voler
que ens dóna vida

sóc el teu desig
sóc el teu somni


Miquel Català

dijous, 25 d’octubre del 2012

Pluja

Plou. Dia perfecte per llegir Les ratlles de la vida.



 I per escoltar bona música. Us presente l'Anna Roig i "Corro sota la pluja"

Corro per no sentir que m'he estat quieta, esperant, 
corro darrere un somni, que no sé si tinc davant, 
corro per l'aventura de córrer darrere algú, 
corro per l'energia que em fa venir cap a tu.


 
(llegiu la lletra completa Ací)


dimarts, 23 d’octubre del 2012

Els verbs I

Repassarem el verbs amb unes activitats proposades a la pàgina de l'Àngel.
Llegiu primer el poema, molt adient amb l'època que estem, i després féu les activitats que proposa ací: El verb.
 Mentre treballeu, podeu escoltar la música meravellosa de Vivaldi amb una espectaculars imatges. Disfruteu!

Tardor

Sol de tardor que comences
esgrogueir tants jardins,
que endolceixes fulla a fulla
tots els recers i els camins,
que omples de melangia
els passadissos del cor
i que duus a cada cosa
tendrament la seva mort
fes-me entrar a la teva dansa,
sol de tardor complaent,
ves mirant sense recança
els poders que té la ment,
apilona'ls amb les fulles
qe cansades del teu vol,
amb un esclat incendies
i es perden en fumerol

Les ratlles de la vida I

Us deixe una entrevista  a Raquel Ricart sobre el llibre de lectura  del mes:



i el primer dels vídeo-lectures de la novel.la

dilluns, 22 d’octubre del 2012

A la pelu....

Abans que arriben els exàmens... Aprofiteu!

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Acomiadament a Al Tall

El grup valencià Al Tall ens ha dit adéu.
I com que formen part de la nostra/vostra banda sonora,  volia des d'ací acomiadar-los, amb la gratitud que devem als qui ens han oferit tantes coses, ens han acompanyat en tants moments i han lluitat tant per la nostra música, la nostra cultura i la nostra llengua.
Salut!





dijous, 18 d’octubre del 2012

Júlia Zàbala

Júlia Zabala (València, 1975)

"Escriu, balla, cuina, cus, viatja, somia, blogueja, estudia i treballa com a professora de secundària(...) Ha publicat El mateix silenci (1995), Raïm de vent (1996), Cendres volades (2000) i El cercle de les ànimes (2005). Actualment viu a Vilanova i la Geltrú i dóna forma a un nou poemari mentre comença a treballar en un projecte de narrativa.
Us deixe un parell de poemes, el primer tret de l'antologia de poesia valenciana actual Tibar l'arc . El segon (un fragment, només) del bloc d'Ernest Ferrés
Gaudiu-los!


V
"yo tuve el placer de arder, es decir,
de llenar mi destino" 
Si alguna vegada perds la teua fe en mi
sabràs que hem arribat al final del camí, al final    d'aquest buit.
Dibuixaria un mapa mut i em perdria pels carrers de Babilònia
a la recerca d'una planta màgica que em cure les ferides de la incredulitat.
Les dones no ploren però jo ja he jugat la meua vida
a una sola carta que encara no he gosat destapar.
[El cercle de les ànimes]



"Els amors no són mai impossibles.
Impossible és el càntic africà de les sirenes,
criatures de mística llàgrima i mítica llegenda 
que animen la dansa insomne i les albades de sal.
Impossibles són les llunes de Júpiter al voltant del coll de la Princesa Dormida.
Impossible respirar l’absència cristal·lina de les teues paraules.
Però els amors no són mai impossibles.
..."

Continua llegint a La República Poètica de l'Ernest Farrés. A més, hi ha més poemes de l'autora a
Daltabaix poètic
Blog personal: Casa amb jardí

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Paraules d'amor.

Hui els nostres alumnes estan de vaga en defensa del seu dret a una educació pública digna i universal.
Tot  i que cada dia de pèrdua de classes ens preocupa, va per ells i per elles.


Podeu llegir la lletra si HI cliqueu.
També hi trobareu el video de l'autor original, Joan Manuel Serrat.

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Sobre xarxes i literatura

Les xarxes social tenen detractors. I defensors.
Algunes veus anuncien terribles mals amb l'ús de les tecnologies. Que  s'acabaran els llibres, que  són responsables que el nostre alumnat tinga faltes d'ortografia, que aïllen del món, que no estudien, que generen dependència... Potser sí un poc de tot. O potser no. No vull entrar en una polèmica que no em pertoca. Podeu, si us interessa, llegir l'anàlisi de pros i contres que us proposa Xarxes i educació
Però...  existeixen. Hi són. I ja que els nostres joves -i no tan joves, no?- hi viuen, cal utilitzar-les per poder utilitzar-les  d'una altra manera. I per això us deixe aquest video on Laura Borràs explica com es pot "vehicular la poesia a través de les xarxes socials". Ben interessant.



I un exemple. #lesratllesdelavida, de Raquel Ricart a Twitter. Us animeu???

dissabte, 13 d’octubre del 2012

L'exili. A Vicent Andrés Estellés

Ja tocava. 
Quasi un mes després reproduïsc el poema de Juamma que va guanyar al concurs de poesia escolar en homenatge a V. A. Estellés. 
Li ho devia.
I podeu trobar més poemes d'ell al seu blog, Poemes per tu, que espere que no deixe!


' EXILI


El teu puny i el meu puny, alçats mirant al cel
aquell cel guerrer, ple de vides i cors.
Vides i cors de gent, gent que lluità per "vos".

Se senten crits de ràbia, crits dels nostres companys.
Els rivals s'apropen, hem de fugir pel mar.
Deixem la nostra terra, el País Valencià.

Juanma Ruiz 

El poema va dedicat a tots els comunistes i republicans que hagueren d'exiliarse a l'època de la dictadura i també als companys que pergueren la vida, lluitant per un futur millor. Gràcies !

divendres, 12 d’octubre del 2012

Club de lectura

Hem iniciat un club de lectura!!  
(Si visiteu el blog del projecte Federicaconviu us assabentareu qué és això)

I l'hem començat amb una novel.la ben actual, Les ratlles de la vida, d'una autora d'ací al costat, Raquel Ricart, que ens conta la vida d'una família -quatre generacions de dones com a protagonistes- i a través d'ella les coses que passen al poble.



Què anem a fer?
Agenda octubre-novembre 2012

3 d’Octubre: presentació del projecte i del llibre triat. Les ratlles de la vida, de Raquel Ricart. Ed. Tres i Quatre. A la biblioteca de l’IES es poden trobar diversos exemplars.

Durant els mesos d’octubre i novembre
 dinamitzarem la lectura a través de la xarxa, amb l’usuari @federicaconviu, amb el hastag #lesratllesdelavida, #raquelricart. Amb tots el textos enviats, així com les imatges s’elaborarà un document que lliurarem a l’autora.

     Elaborarem video-lectures. Totes les persones que ho desitgen poden participar a la gravació col.lectiva. Els fragments de lectura els gravarà Javier Romero  al centre, en diversos horaris i dies que anirem anunciant.

La primera convocatòria, per als capítols 1 al 14 serà per al dia 18 d’octubre, de 15’30 a 17 hs. Per participar només cal enviar un correu o un tuit.

     Café amb lectura. A finals de novembre. Cada lector o lectora triarà un fragment de llibre que l’haja interessat, emocionat o “despistat” especialment, i després de llegir-lo i amb l’ajuda de l’autora aprofundir en les diverses lectures de la novel.la.

Podeu trobar més informació al Federicaconviu

Esperem que us resulte ben engrescadora la proposta!




dilluns, 8 d’octubre del 2012

Per al 9 d'octubre.

Més que un dia de festa.

 

Sonata per a Isabel
 He aixecat, mentre escrivia, el cap
 amb ulls cansats de la cal·ligrafia
 he vist enllà, amunt d'una tauleta
 que hi ha al racó del nostre menjador,
 entre papers i llibres que m'estime,
 com un ocell de ritme popular, 
com un gresol, una fotografia
 de fa mil anys o de fa quatre dies:
 tu i jo, Isabel, feliços d'un amor,
 i més enllà les Sitges del meu poble.
 La veig sovint i et recorde moltíssim,
 el cos esvelt, com un cànter de Nàquera 
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
 M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
 entre papers i fortuïtes síl·labes. 
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
 amb mans, amb ulls, jo t'evoque
 i et mire aquell instant de l'any 48. 
Tu vares fer que cregués altre cop
 i m'has donat la teua companyia, 
el teu discret silenci, el teu ajut. 
Aquesta nit t'he mirat novament.
 Et tinc i et veig com et veié el meu cor
 el dia aquell de la fotografia.
 Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills. 
amb claredats i explosions de mar, 
per un amor que se'ns enduu plegats.
 En aquest gran silenci de la casa
 jo et vull deixar, amant, amats per sempre, 
un ram convuls de síl·labes de vidre.
 Al dematí potser et floriran
 entre les mans de timidesa invicta, 
i volaran des d'ell brisa i colomes. 
Creix el mural de calç i de coets, 
Secret amor, estendard lluminós,
 barres de sang sobre un blanc intocable, 
aquest amor salvatge d'un país 
que havem creuat, estimant-nos moltíssim, 
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls 
plens d'una llum, una gota de llum.
 Dic el teu nom en aquest punt mateix. 
Dic Isabel i canten els canyars 
i pels carrers diversos de València
 passen amants que es besen a la boca,
 amb molt d'amor presos per la cintura, 
atarantats d'una olor de gesmils.
 Dic el teu nom i amb casta reverència
 el posaré en un pitxer amb aigua. 
Dic Isabel i seguesc el camí.


Vocabulari i comentari: Estellés

Propostes didàctiques: Vadelletres
Video: Carles Hernàndez Coscolla