divendres, 25 de febrer del 2011

Amb l'Isidre Crespo

Ahir vingué Isidre Crespo al nostre institut a fer una xerrada a 2n de Bat.sobre Joan Fuster.
De la llarga  trajectòria professional del mestre,- professor  jubilat  de secundària, escriptor de llibres de text, treballador incansable per la nostra llengua i la nostra cultura...- destaquen  els seus treballs d'investigació sobre  Fuster, recollits en diversos llibres, com ara  RAONS I PARAULES, De Fuster a Pla amb camí de tornada, Aforismes de  J.Fuster(pròleg i propostes didàctiques)..
Vull remarcar, però, l'aspecte personal, didàctic, de l'Isidre,  pel que fa a la transmissió dels coneixements i la generositat amb què ho fa. A propòsit d'ell, Enric Sòria va dir:"(...) Isidre Crespo, qualsevol dia, ens redimirà a Fuster via emocional, rescatant escrits que mostren la seua gran afecció a la música que esdevé argamassa configuradora i aglutinadora en la construcció de les identitats nacionals". I diu bé. Quan Isidre parla de Fuster des de la seua admiració i estima, des del profund coneixent, es converteix ell mateix en objecte d'estimació. Parla, conta, a vegades fins i tot no sabem ben bé qui és qui. Quan diu Fuster i quan diu Isidre Crespo
Començà la conferència-xarrada amb un petit homenatge a Josep Iborra,  la mort del qual li havia estat comunicada minuts abans i va continuar en un diàleg gairebé continuat amb l'alumnat. Va anar i vindre entre anècdotes personals -la passió per la música, els néts, la seua vida a Riola, l'estima per la nostra llengua-, complicitats amb els seus oients i revisions de l'obra -i la vida- de Fuster. Aforismes -"quan dic sí, a què dic no?", filosofia -"La filosofia és agafar la vaca pels collons"- consciència de poble, identitat nacional, ofici d'escriptor "Fuster va nàixer per la lectura i l'escriptura"
.Tot plegat, el temps passà volant. Acabà gairebé com havia començat, llegint uns versos propis dedicats a la mort de Fuster. I, de nou, ens emocionà.
Per acabar, un petit fragment de "13 consells per la vida"

No plores perquè alguna cosa s'acabà, sinó somriu perquè va succeir."
Ai, els pessimistes! Sempre amb el rotllo que "Cualquiera tiempo pasado fue mejor". Un mínim de sentit comú ens fa veure, si no volen jugar a ser cecs, que cada segle les persones, en el seu conjunt, vivim millor. Cada època ens regala noves possibilitats de ser feliços i d'alleugerir les penalitats pròpies de l'aventura humana. Tampoc és tan difícil apanyar-se-les per trobar la medecina en cada moment que el mal pressiona.
Ser estudiant "fou" bonic, però ser mestre ho és més. Ser fill és preciós (per als pares), però ser pare és inigualable: I ser avi... que te'n podria dir jo?


dilluns, 21 de febrer del 2011

21 de febrer: Dia Internacional de les Llengües Maternes.

Hui és el Dia Internacional de les llengües maternes.  

L'any 1999, la UNESCO va establir el 21 de febrer de cada any com a Dia Internacional de les llengües maternes. Recorda els estudiants morts el 1952 en defensa del bangla, llengua dels bengalís.

Es va instaurar en un intent de protegir les sis mil llengües diferents existents arreu del món i, alhora, preservar la diversitat cultural.Es  reconeix, així, el paper que té la llengua materna en el desenvolupament de la creativitat, la capacitat de comunicació i l'elaboració de conceptes, però també en el fet que les llengües maternes constitueixen el primer element constituent de la identitat cultural.
 
 En el món van arribar a existir  entre 7.000 i 8.000 idiomes diferents. Hui, les llengües estan "de capa caiguda" i els lingüistes s'enfronten a la urgència de poder-les documentar totes per a la posteritat. Segons estimacions recents, la majoria de les 6.000 llengües que es parlen actualment arreu del món compten amb molts pocs parlants. La meitat en té menys de 10.000 i una quarta part del total menys de 1.000 parlants. 

La nostra llengua, que tant estimem, necessita una ferm suport, tant a nivell institucional com a nivell privat. Cadascun de nosaltres hem de ser coneixedors del nostre paper en la salut lingüística del valencià.

Per més informació, podeu visitar vilaweb, on podeu trobar d'altres enllaços interessants.
Declaració Drets Humans

dilluns, 7 de febrer del 2011

Dones que escriuen: Marta Pessarrodona

1941). PMarta Pessarrodona i Artigues (1941) poetessa i crítica literària. Diuen els crítics que la  seva poesia és realista,   sense massa artifici, i sovint sembla nàixer  del record, però amb compromís feminista. Escriu articles a Avui i El Temps, i últimanent ha publicat L'exili violeta, un assaig al voltant de l'exili de les dones artístes quan va acabar la guerra civil. Si cliqueu ACÍ podeu veure el video de la presentació del llibre.
Ací us deixe un parell dels seus poemes.
Coses que m’estimo
Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d'uns poemes poc assequibles;
o la imatge d'escuma benigna
de la platja de quan era petita.

El so del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.

El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
nio perdut ni finit, fent-me companyia.

La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.

La mirada humida de la Nessa
la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia. Antologia. Editorial Meteora 2007


PER MARIA ANTÒNIA, CATERINA I CLEMENTINA I TANTES -NO MOLTES-D’ALTRES
Sabia que vosaltres podíeu,
malgrat moltes coses,
explicar-nos sempre
fragments d’allò que volíem.

Sabia que vosaltres sabíeu
molt més del que vau escriure;
que vau ser més agosarades
que la valentia que us calia.

Sabia que hi havia,
rere tants frens, tantes traves,
tantes portes doctes i tancades,
una deu on apaivagar set i gana.

Sabia que teníeu bocins del tot
(ho he sabut gairebé sempre,
més enllà de silencis burletes)
que m’estalviaven mots de massa.

Sabia que calia cercar-vos
(furgar per edicions no gens assequibles)
llegir-vos, fidel i atenta, a vosaltres,
precedents de la nostra mala vida.

Per saber més, seguiu aquests enllaços:
Marta Pessarrodona LletrA

diumenge, 6 de febrer del 2011

Poema d'amor multilingüe.

Vull compartir amb vosaltres una proposta  treta del bloc de Sàlvia, ja sabeu, la meua bibliotecària preferida,  Poesia infantil i Juvenil. Es tracta d'un poema traduït a gairebé totes -si no totes, quasi- les llengües del món. Podeu escoltar-lo en diverses llengües, i llegir-lo en d'altres més "exòtiques", rares o llunyanes: ameríndies,  africanes, índies, asiàtiques -ací l'escoltareu en japonés!... Teniu per navegar una bona estona, i, sobretot, per anar descobrint la quantitat, riquesa  i varietat lingüística del nostre planeta, les diverses grafies i sons.

La teva imatge al mirall
és el meu més bell poema
però afanya't, s'esborra.
És el meu darrer t'estimo!
La glace (podeu escoltar-lo en francés si cliqueu ACÍ)


divendres, 4 de febrer del 2011

Dones que escriuen: Joana Raspall

Com una mena de compromís amb mi mateix us aniré proposant, des d'aquest bloc i des dels altres El diari de 4t C i el de 2n. de Bat -Podem.I punt textos poètics -o potser no, ja veurem- escrits per  dones. Ja sabeu que als nostres llibres de text, i  a les antologies que a voltes consultem no sempre són presents.
La primera ací serà Joana Raspall (1913). Curiosament, tot i que va viure de prop el món de la literatura i l'estima per la seua llengua -"ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí"- no començà a publicar fins ben gran (teatre al 1964, poesia per infants 1981, narrativa 1994). La seua obra, doncs, és diversa i variada, i, pel que fa a la poesia, molt dedicada als infants.
 
L'ESPERA

T'espero i sé que vindràs.
       Se'm fa l'hora cançonera,
       que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.

Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.

(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994)
 Per trobar més informació sobre aquesta autora, podeu seguir els següents enllaços:
LletraA
Escriptors.cat.Joana Raspall
Viquipèdia
Biblioteca Montserrat Roig



Poemes:
Podries
Antologia breu a Escriptors.cat
Recull de haikús
Darabuc