dilluns, 18 de maig del 2009

Ha mort Benetetti!

Descansa en pau.

TALANTES
Un hombre
alegre
es uno más
en el coro
de hombre
alegres

un hombre
triste
no se parece
a ningún otro
hombre
triste
Pagina de poesies de Benedetti: http://www.sololiteratura.com/ben/benedettiprincipal.htm
Especial a la mort del poeta de El País. Interessant.

dijous, 14 de maig del 2009

Cadena de poesia por Benedetti.


Vosaltres direu què fa Benedetti al bloc de valencià. Ha arribat al correu una proposta que no podem deixar de banda. Sembla que Benedetti s'ha posat malalt i que una amiga ha proposat des del bloc de Saramago fer una cadena de poesia per la seua salud. I ací estem, amb un gran poeta, formant part de la cadena, "rodeando" Benedetti.

El mail que circula diu senzillament:
"Mario Benedetti está pasando horas malas. Hemos pensado que podíamos ponernos a leer sus poemas por todo el mundo y así ayudarlo en este momento. Un poema, por si no tenéis algún libro suyo a mano. Y por si queréis pasarlo a otros amigos.

HASTA MAÑANA
Voy a cerrar los ojos en voz baja voy a meterme a tientas en
el sueño.
En este instante el odio no trabaja
para la muerte, que es su pobre dueño la voluntad suspende
su latidoy yo me siento lejos, tan pequeño que a Dios invoco,
pero no le pido nada, con tal de
compartir apenas este universo que hemos conseguido por las
malas y a veces por las buenas.
¿Por qué el mundo soñado no es el mismo que este mundo de
muerte
a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte, pero el futuro
aguarda. Es
un abismo.
No me lo digan cuando me despierte.

Per continuar, podeu picar ací (un millón de amigos) o al quadern de José Saramago

dimarts, 12 de maig del 2009

Selectivitat!!!

A una setmana d'acabar les classes, una petita nota d'humor que he trobat al bloc Tota pedra fa paret


dilluns, 4 de maig del 2009

Trencaclosques al Federica.

El dia 29 d'abril, després de la vaga i per continuar amb les activitats del dia del llibre, el grup Trencaclosques va ser al nostre Centre. L'activitat va ser organitzada pel programa PROA i el nostre departament i va comptar amb el recolzament econòmic de l'AMPA.

diumenge, 3 de maig del 2009

Un altre tema, per favor!

No a Nespresso (De la revista digital PICA'M)
16 abril de 2009 a ,

per Martí R. Electrique


Fa dies que li pegue voltes a una qüestió completament intranscendent i absurda, però que em serveix per deixar de banda la feina i els detalls de RasoirHouse: he de comprar-me una cafetera Nespresso?
A priori podria semblar que el fet de tindre una Nespresso a casa és una necessitat vital: les anuncia George Clooney, són boniques i esnobs i, sobretot, fan bon café.
Però si no la vaig comprar en el seu moment (i ja avance que tampoc ho faré ara) és perquè la llista d’objeccions que faig a este sistema de Nestlé és més llarga que la dels pros. I de bon tros.
En general, el sistema d’esta mena de cafeteres no només és antieconòmic: el preu de la màquina és massa car i el sistema de càpsules incompatibles amb altres marques t’obliga a estar lligat a Nestlé mentre tingues la cafetera i a consumir només el seu café (entre 0,33 i 0,37 euros per càpsula), sinó terriblement insostenible: genera gran quantitat de residus que no són ni reciclables ni retornables allà on no se’n produïen abans.
Però per si no hi haguera prou amb els inconvenients econòmics i mediambientals que planteja Nespresso i el fet que Nestlé no és precisament una multinacional compromesa (per no dir directament que explota els treballadors i els territoris allà on produeix el café), les maleïdes càpsules només es poden comprar a dos o tres botigues i no es distribueixen als supermercats, la qual cosa, a més de resultar incòmoda, obliga el client a gastar-se els quartos comprant-les per Internet.
Entenc que molts es puguen sorprendre, ja que no és propi d’una persona com jo renunciar a alguna cosa només perquè és cara, insostenible, esnob i incòmoda, qualitats que ben bé fan que qualsevol producte em resulte irresistible, però, i ja ho sent, la Nespresso no.

El vídeo mostra com un jove de braços atractius reompli les càpsules. Cutre, cutre, cutre.

R. Electrique és l’autor de Busca qui t’ha pegat